Solitud (1905), de Caterina Albert, “Víctor Català”
Vida i obra de Caterina Albert (1869-1966)
Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), que signava les seves obres sota el pseudònim Víctor Català, és una de les personalitats més singulars i sorprenents de la cultura catalana contemporània, una de les poques autores amb projecció universal i potser també una de les més mal conegudes, amb una trajectòria humana i intel·lectual més plena de clarobscurs.
Aquesta autora conreà la novel·la modernista que té com a tema principal la lluita entre l’individu i el seu entorn. L’acció se situa en un entorn rural, preferentment a la muntanya que adquireix un valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig d’un ambient físic i social hostil que li impedeix realitzar les seves accions.
És autora d’un ampli conjunt de narracions, enèrgiques i vigoroses i de dues novel·les: la més coneguda és Solitud, una obra de valor universal pel tractament que hi ha de la problemàtica de la dona en conflicte amb el seu entorn i les relacions simbòliques que hi estableix.
La novel·la Solitud apareix fruit d’un encàrrec de la revista Joventut a Caterina Albert, i es publica com a fulletó setmanal entre els anys 1903 i 1905. Aquells fulletons relligats van constituir la primera edició, i l’any 1909 es publica la tercera edició, que serà la definitiva.
El tema és la recerca de la individualitat, i de la possibilitat d’assolir una existència separada i lliure per a la dona. L’estructura de l’obra queda encerclada en el cicle temàtic que suposa el viatge iniciàtic de la protagonista, representat per una pujada i una davallada a la muntanya.
Qui és Victor Català?
Caterina Albert i Paradís l'Escala, 11 de setembre de 1869 - l'Escala, 27 de gener de 1966, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant. Va formar-se principalment a casa de manera autodidàctica i, per això, rebé una forta influència intel·lectual de la seva àvia materna (Caterina Farrés i Sureda) i de la seva mare. Segons reconeix Albert en una carta, no cursà cap mena d'estudi reglat «per ser la gran» dels germans i per «no poder deixar sols els majors, delicats de salut».
El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja sent gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966. És enterrada al cementiri vell de l'Escala. El seu pseudònim complet era Víctor Català i Montseny, encara que els dibuixos, olis, aquarel·les i escultures que va guardar per a la seva col·lecció privada les va signar amb el seu nom propi de Caterina Albert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada