DIA MUNDIAL DE LA POESIA , 21 DE MARÇ 2025 - FACTORIA CREATIVA DISSABTE 22 DE MARÇ 2025

 

L’any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). Per celebrar ho, des de l’any 2008 la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco promocionen aquesta celebració com a la resta d’Europa i del món amb l’elecció d’un poeta i un seu poema per a l’ocasió.

. Enguany dins divuitena edició del DMP, la ILC ha escollit el poema “Desamor” de Josep M. Llompart, de qui enguany commemorem el centenari del naixement.

© de la fotografia: Xesc Amengual Barceló. Arxiu fotogràfic Josep M. Llompart. Fundació Mallorca Literària 

Josep M. Llompart (Palma, 23 de maig de 1925 – 28 de gener de 1993) va ser un dels poetes, prosistes, traductors, editors, professors, crítics literaris i activistes culturals més destacats de la segona meitat del segle XX.

Dels seus primers anys de vida a Galícia Llompart va extreure vivències que l’acompanyarien sempre, així com un interès que el duria a traduir. Així varen néixer els treballs Quinze poetes gallecs, Poesia galaico-portuguesa, Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna o Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro.

Josep M. Llompart sempre va tenir temps per a l’articulisme i la crítica literària, d’aquí la seva col·laboració amb publicacions com Raixa, Vida Nova, Diario de Mallorca, Última Hora, Cap d'Any o Papeles de Son Armadans. Els seus reculls Els nostres escriptors o El llac i la flama són encara d’absoluta referència.

Va treballar com a assessor de l’Editorial Moll, des d’on va difondre obres importants, i va ser també un professor respectat per les seves classes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i a la Universitat de les Illes Balears.

Com a persona implicada cívicament, va intervenir en moltes activitats d’oposició a la dictadura i al règim franquista. Va participar en la fundació de l’Obra Cultural Balear, entitat de la qual va ser president des del 1978 fins al 1986. Entre el 1983 i el 1987 va presidir l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i el 1985 va ser nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1990, va passar a ser el president de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans i també va dedicar energies a representar el PEN Català a les Illes Balears.

El gènere que va conrear amb més dedicació va ser el de la poesia, i és per aquest motiu que, amb llibres reconeguts pel públic i per la crítica com Poemes de Mondragó, Mandràgola, Jerusalem o Spiritual, Josep M. Llompart va aconseguir versos singulars en una de les trajectòries més sòlides de la generació dels cinquanta.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2025

 Desamor

 Com si de cop abolissin

el fonoll de l’estiu, la raconada

que cobegen ones

agitadíssimes;

com si de cop

prohibissin l’Óssa Menor,

les taronges,

el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;

com si sense avisar

els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;

com si les campanes

 es neguessin a repicar, com si la barca

 ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;

com si la torre de Pisa

s’ensorrés finalment un cap al tard de flautes;

com si les llàgrimes

ja no poguessin emmelar-te l’esguard,

com si definitivament

et morissis en el cap de cantó de la memòria.

 

Josep M. Llompart

 Poesia completa, 2018

FACTORIA CREATIVA, DIA DE LA POESIA 22 DE MARÇ 2025

A  A la biblioteca Punttic de la Nou de Gaià. Aquest any serà el 16 any que estem inscrites, vaig el lema "1 Poema X 1 Piruleta", enguany la celebració es farà dins les activitats de la Factoria Creativa el dia 22 de març 2025.    

                                                                                                                                                                              

CLUB DE LECTURA, LECTURES REBELS ABRIL 2025

 Solitud (1905), de Caterina Albert, “Víctor Català”    

                                                                                                        

Vida i obra de Caterina Albert (1869-1966)

Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), que signava les seves obres sota el pseudònim Víctor Català, és una de les personalitats més singulars i sorprenents de la cultura catalana contemporània, una de les poques autores amb projecció universal i potser també una de les més mal conegudes, amb una trajectòria humana i intel·lectual més plena de clarobscurs.

Aquesta autora conreà la novel·la modernista que té com a tema principal la lluita entre l’individu i el seu entorn. L’acció se situa en un entorn rural, preferentment a la muntanya que adquireix un valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig d’un ambient físic i social hostil que li impedeix realitzar les seves accions.

És autora d’un ampli conjunt de narracions, enèrgiques i vigoroses i de dues novel·les: la més coneguda és Solitud, una obra de valor universal pel tractament que hi ha de la problemàtica de la dona en conflicte amb el seu entorn i les relacions simbòliques que hi estableix.

La novel·la Solitud apareix fruit d’un encàrrec de la revista Joventut a Caterina Albert, i es publica com a fulletó setmanal entre els anys 1903 i 1905. Aquells fulletons relligats van constituir la primera edició, i l’any 1909 es publica la tercera edició, que serà la definitiva.

El tema és la recerca de la individualitat, i de la possibilitat d’assolir una existència separada i lliure per a la dona. L’estructura de l’obra queda encerclada en el cicle temàtic que suposa el viatge iniciàtic de la protagonista, representat per una pujada i una davallada a la muntanya.

 Qui és Victor Català?

Caterina Albert i Paradís l'Escala, 11 de setembre de 1869 - l'Escala, 27 de gener de 1966, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant. Va formar-se principalment a casa de manera autodidàctica i, per això, rebé una forta influència intel·lectual de la seva àvia materna (Caterina Farrés i Sureda) i de la seva mare. Segons reconeix Albert en una carta, no cursà cap mena d'estudi reglat «per ser la gran» dels germans i per «no poder deixar sols els majors, delicats de salut».

El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja sent gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966. És enterrada al cementiri vell de l'Escala. El seu pseudònim complet era Víctor Català i Montseny, encara que els dibuixos, olis, aquarel·les i escultures que va guardar per a la seva col·lecció privada les va signar amb el seu nom propi de Caterina Albert.