RECORDATORI

 

RECORDEU 

EL DIVENDRES 2 DE FEBRER, A LES 17.30H,

 CLUB DE LECTURA D'AUTOR,

A LA BIBLIOTECA PUNT TIC DE LA NOU DE GAIÁ .

 PARLAREM AMB L'ESCRIPTORA

  TERESA BORRUT LLOPIS 

DEL SEU LLIBRE, 

ELS OCELLS ET BRESSOLEN "HISTORIA DE LA TIETA"

Es tracta d'una biografia molt personal de la seva tieta Aurora.

«Els ocells et bressolen» explica, en primera persona, la vida de la tieta, que s'inicia en plena Segona República i que transcorre pels episodis més convulsos del segle XX, on la guerra civil, la postguerra, l'exili, la Segona Guerra Mundial, els quaranta anys de franquisme i la transició fins a l'actualitat actuen de decorat marcant els diferents capítols viscuts.

La tieta Aurora tenía tres anys quan va esclatar la guerra civil, amb cinc anys fugia dels bombardejos dalt d'un carro ple de farcells i en tenia set quan feia l'estraperlo per portar una mica de menjar a casa.

Un mestre maçó proper a Jaume Aiguader i Lluís Companys, la dida del germà petit de Pau Casals, la desaparició d'un misteriós gat, l'exili a França i unes rampes de llançament de míssils nazis a Londres són només unes de les moltes històries paral·leles de la vida de la tieta, que es posen en context històric i es complementen amb la investigació i el treball de camp de l'autora, no deixant de fer una obligada reflexió actual i personal.

L'autora

Teresa Borrut Llopis, nascuda a Torredembarra el 1979, però ara resident a la Nou de Gaià ,es va llicenciar en Dret, però la mort del seu pare la va portar a haver-se de fer càrrec del negoci familiar, motiu pel qual va estudiar Direcció i Administració d'Empreses familiars a EADA i el Màster Internacional en Gestió Empresarial de la Universitat Ramon Llull.Ha dedicat els últims  anys a escriure la sorprenent biografía de la seva tieta Aurora, posant-la en context històric i fent treball de camp i d'investigació allà on la curiositat la cridava.

 US ESPEREM A TOTS I TOTES!   

 

CLUB DE LECTURES REBELS FEBRER 2024

 

 Benvolguda

 Premi Ramon Llull 2022

Benvolguda

PREMI RAMON LLULL 2022

Una obra mestra contra el desamor.

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s’enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d’ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí.

A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.

A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l’amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.

 

“Ara ja tinc la confirmació científica de l’estat volàtil en el qual m’he instal·lat l’últim any sense haver-ne parat esment. La caiguda d’estrògens combinada amb la intolerància a la lactosa i la pèrdua de visió de prop fan que em miri el món des d’unes lleugeres ales d’espiadimonis. Per això podré veure, amb tota nitidesa, que el meu home s’enamorarà d’aquella altra.”

 

 Parlem d’ Empar Moliner?

Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic (Columna), i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. El 2021 publica el llibre de contes És que abans no érem així (Columna). El 2022 va guanyar el Premi Ramon Llull amb el relat  la Benvolguda. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

 

LA BIBLIOTECA PUNTTIC DINS LA XARXA DE LES BIBLIOTEQUES "REFUGI CLIMATIC"

 

RECORDEU! 

FACI CALOR O FRED EL NOSTRE HORARI D'ATENCIO AL PÚBLIC DE DILLUNS A DIVENDRES DE LES 10.00 H A LES 13,30 H I DE LES 16.00 H A LES 19.00 H.

Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l'exercici dels drets culturals, en l'enfortiment de la capacitat de contribuir lliurement i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l'accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

 El 2019, abans de l'esclat de la pandèmia, la Relatora Especial de les Nacions Unides sobre Drets Culturals, Karima Bennoune, va fer una consulta mundial per identificar els reptes a l'hora d'accedir i utilitzar els espais culturals públics (entenent la seva diversitat i pluralitat, i considerant espais rurals i naturals, reals i virtuals, afectats per diversos graus de privatització), a través de les contribucions de diversos actors a escala global. 

L'informe de la Federació Internacional de Biblioteques i les seves Associacions (IFLA, 2019) per a la Relatora va subratllar la importància de les biblioteques com a espais culturals públics ―sovint, les biblioteques són els únics espais interiors d'ús no comercial de lliure accés a les comunitats―, i recordava que diferents marcs legals, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans o les lleis estatals, estableixen que els anomenats "tercers espais" han de proporcionar accés lliure a la informació i recursos per utilitzar-la en un ambient obert, segur i acollidor, a més de protegir el patrimoni cultural de les comunitats.

A Catalunya aquests espais acullen, avui dia, població de perfils molt variats, incloses persones sense llar i migrats, en situació de pobresa i precarietat, entre d'altres, les quals no tenen accés als serveis més bàsics, i aquesta és una realitat compartida arreu del món.El 2017, l'informe resultant de la Conferència Satèl·lit del Grup d'Interès Especial sobre Dones, Informació i Biblioteques ja oferia indicacions sobre la manera com les biblioteques poden ajudar les dones i nenes migrants i refugiades a exercir els seus drets culturals i millorar les seves condicions, facilitant-los l'accés a la informació (sanitària, sexual, econòmica, legal, etc.) i el coneixement (a través de l'accés gratuït a internet, materials de lectura, jocs i altres recursos), i també recollint les seves memòries i documentant les seves experiències per fer realitat la representació ètica i equitativa de les dones en la història, o bé oferint-los asil en situacions de vulnerabilitat i violència (IFLA, 2017).

 A més, l'informe apuntava que altres grups com els Serveis bibliotecaris per a persones amb necessitats especials, els Serveis bibliotecaris per a poblacions multiculturals i afers indígenes també donen suport a la promoció, el desenvolupament i el suport de serveis en benefici de grups minoritaris i/o vulnerables i de la societat en conjunt "El valor de les biblioteques i la memòria no escrita d'una generació" publicat a Interacció el setembre de 2018). Aquest tema és, encara, ben present en l'agenda pública local.

  CLUB DE LECTURES REBELS 

GENER 2024

Ja tenim aquí un nou any i reprenen les lectures del club de Lectures Rebels, que fem alternativament entre les biblioteques de la Nou de Gaià i la biblioteca d'Altafulla.

Aquest mes tenim el plaer de presentar a la MARIA MERCE MARÇAL i SERRA,(Ibars d'Urgell , Lleida; 13 de novembre de 1952-Barcelona, 5 de juliol de 1998), coneguda com a Maria-Mercè Marçal, va ser una poeta, catedràtica, narradora, editora i traductora , activa dins moviments feminista, nacionalista català i comunista.

Després de la seva mort s'han publicat dues antologies de la seva poesia i un llibre amb proses autobiogràfiques titulat Sota el signe del drac (2004), editat per Mercè Ibarz.

Les reflexions de Maria-Mercè Marçal agrupades a 'Sota el signe del drac' han estat una referència per a diverses generacions de lectors catalans, i són del tot ineludibles per als interessats en la poètica marçaliana i la seva irradiació en la literatura. 

Aquest recull, que presentem,constitueix un recorregut pels referents estètics i polítics de la poeta, i reconeix a Marçal com una crítica cultural de primer ordre i com una baula necessària en qualsevol història de la cultura que es vulgui plural i feminista.

Gaudiu de la lectura i ens veiem el pròxim dia 27 de gener a les 12 del migdia, a la biblioteca Martí Magriñà d' Altafulla.