Acomiat de la Biblioteca punttic de la nou de gaià

 Totes les coses tenen un final, i avui arribo al final d’una etapa com a responsable de la Biblioteca PuntTIC de la Nou de Gaià, després de més de quinze anys.

Quan vaig tenir l’oportunitat de venir a treballar a la biblioteca, per a mi va ser un somni fet realitat, ja que sempre havia desitjat treballar en una. Aquell va ser el començament del meu descobriment del poble, de la seva gent i, sobretot, dels seus infants.

Un altre moment especialment emocionant, que tinc molt present, va ser quan ens vam reunir les biblioteques del Baix Gaià amb el senyor Jordi Agràs, cap de Servei de Cultura a Tarragona, i amb les responsables de la Xarxa de Biblioteques de Tarragona. En aquella trobada es demanava la inclusió de les biblioteques de Roda de Berà, el Catllar i Creixell a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, cosa que es va aconseguir.

En acabar la reunió, el Jordi Agràs va preguntar: “I la bibliotecària de la Nou de Gaià, què en diu? Què vol?”. Jo li vaig respondre: “Si ho preguntes, el mateix que les meves companyes”. I no sé com s’ho va fer, però a principis de l’any 2011 també vam ser incloses a la Xarxa, amb tots els avantatges i recursos d’una biblioteca d’un gran poble o ciutat.

Durant tot aquest temps hem crescut molt com a biblioteca. Només algunes dades:

L’any 2011 teníem un fons de préstec de 1.841 llibres, la majoria donacions dels veïns. Avui dia disposem de 12.023 llibres, adquirits amb subvencions rebudes de la Generalitat.

Teníem 50 usuaris amb carnet: 30 adults i 20 infants. Ara en tenim 404: 158 adults i 246 infants i joves.

Durant aquests anys hem realitzat 31.312 préstecs. Des de l’any 2017 s’han dut a terme 565 activitats, totes subvencionades, que han arribat a 8.689 usuaris, tant adults com infants. I això malgrat haver hagut de tancar durant la pandèmia de la covid.

També som PuntTIC des de l’any 2010. Disposem d’ordinadors subministrats per la Generalitat i servei de wifi, amb totes les despeses de manteniment a càrrec seu. Aquesta millora ha estat especialment aprofitada pels joves usuaris de la Nou de Gaià.

En aquest camí no he estat sola. He tingut al meu costat persones que m’han ajudat allà on jo no podia arribar: el Toni i la Mari, la Montse P., les joves que van fer pràctiques a la biblioteca, com la Marina, i els joves que van venir a través de la prestació social, com la Sandra, el Daniil i la Noelia. Tots i totes han deixat empremta a la biblioteca; millor dit, ja en formen part.

He tingut usuaris trapelles, tranquils, moguts, cridaners… de totes les maneres possibles, però tots sempre han estat ben rebuts per part meva. Ha estat fàcil treballar per a ells.

Com a usuaris, voldria fer un petit esment especial a tres persones:

La Mila, que quan va arribar fa no tant temps gairebé no parlava ni català ni castellà, i que ara és la usuària infantil més lectora: ha llegit 105 llibres en menys d’un any. No cal dir res més.

El senyor Moisès Virgili: em va costar més de deu anys que pugés a la biblioteca. Era un gran lector, però tenia raó quan deia que al nostre fons no hi havia els llibres que li agradaven. Jo, des del meu ordinador, li buscava els llibres que volia llegir: un dia eren a Girona, un altre a Tortosa, però cada setmana els tenia a la Nou. Va ser difícil, però molt gratificant gaudir de les seves xerrades.

I la Carme Miralles, lectora incansable, sempre al dia de les novetats editorials. Persones molt entranyables, com tantes altres, cadascuna amb les seves particularitats, que sempre recordaré.

Gent de la Nou de Gaià, teniu la gran sort de tenir una biblioteca integrada a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya. Ara més que mai, l’heu de gaudir i cuidar. Espero que la persona que prengui el meu relleu sigui encara millor que jo.

Portar una biblioteca és molt més que col·locar llibres, treure la pols o endreçar: cal tenir ànima i vocació.

No vull oblidar d’esmentar l’alcalde Cañelles i qui aleshores era regidora, la Josepa Figueras, perquè sense la seva iniciativa el poble no hauria tingut mai una biblioteca; així com la voluntat de continuar amb ella de l’alcalde Abel Martí i, actualment, de l’alcaldessa Josepa Figueras.

Tots plegats teniu un patrimoni a conservar, perquè la cultura no té preu.

Bona nit, estimades usuàries i usuaris, i que tingueu molt bones lectures.

CLUB DE LECTURES REBELS NOVEMBRE

 US PRESENTEM L'ULTIMA LECTURA D L'ANY 2025

La Microfisica sexista del poder;

 El caso Alcàsser y la contrucción del terror sexual,

 de l'escriptora Nerea Barjola.

Els relats sobre el perill sexual són una forma molt precisa de comunicar, produir i reproduir violència sexual. En microfísica sexista del poder s'analitza com, des de principis de la dècada de 1990, el relat sobre l'anomenat cas Alcàsser es va articular com una construcció social que va tractar de ressituar unes fronteres que no haurien d'haver estat traspassades per les dones. La narrativa creada entorn de la desaparició forçada de les tres noies parlava de límits que no han de ser croats i espais que no han de ser ocupats —sortir de nit, viatjar sola, fer autoestop...— per a convertir el relat sobre el perill sexual en un avís i un càstig alliçonador. Així, els discursos socials, mediàtics i polítics disseminats al fil del crim es van orquestrar com una contraofensiva patriarcal davant la conquesta d'espais de llibertat del moviment feminista i de les dones en general.

 Nerea Barjola part del cas concret per a fer un plantejament general sobre el funcionament del que denomina microfísica sexista del poder,  el llibre busca situar la violència sexual en termes polítics i fora dels límits del terror, mostrant les fronteres de transgressió, lluita i resistència feminista.

Qui es  Nerea Barjola?  (Santurce, 1980) és politòloga, activista feminista, investigadora i escriptora. Va estudiar en la UPV/EHU Ciències Polítiques i de l'Administració i és doctora en Feminismes i estudis de gènere. Es va formar per a Tècnica d'Igualtat en la UNED.

CLUB DE LECTURES REBELS JUNY 2025

 AIGUAGIM

Marina Sáez

(Barcelona, 1988)

 

Marina Sáez va néixer a Barcelona. Cada cap de setmana despertava als seus pares amb tota classe de dibuixos. Anys després, la cosa continua més o menys igual. Li agrada dibuixar bigotis de gat i sortir-se de la ratlla. I encara que ho ordeni tot per colors, sempre li dona molta mandra treure punta als llapis

 

Llicenciada en Arquitectura (UPC), estada a la NTUA (National Technical University of Athens) també ha cursat estudis de Belles Arts (UB).

Actualment combina la seva tasca d’il·lustradora amb la docència a diverses escoles de Barcelona. Ha rebut el premi REL 2018 del Laboratori d’art i cultura digital de Tantàgora pel projecte editorial amb perspectiva de gènere “La Finestra Indiscreta”.

Ha exposat la seva obra a Barcelona, Atenes, Berlí i Chicago.

El seu darrer treball és el còmic infantil amb perspectiva de gènere “La Finestra Indiscreta”, publicat (MTM, 2023). També ha publicat Barrejacolors (MTM, 2021) "El Museu perdut" (MTM, 2022) i "Bullying" (Coni La Gotteria. Flamboyant, 2022).

El seu primer còmic per a adults “Aiguagim” rep menció d’honor al premi Finestres de Còmic en català 2022 (Finestres)

                                                                      

 

CLUB DE LECTURES REBELS, MAIG 2025

                                            CARLOTA GURT
                                                       SOLA

Un joc psicològic de primera: 'Sola', de Carlota Gurt

La primera novel·la de l'autora barcelonina es llegeix amb inquietud i certa incomoditat

L’ escriptora i traductora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) va guanyar el premi Mercè Rodoreda 2019 amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit i ara publica Sola, una novel·la debut que, a banda de no semblar-ho, "sotmet el lector a un compte enrere implacable", com afirma Jordi Nopca a la faixa del llibre. L’estructura de Sola és un dels seus principals atractius: comencem a llegir la solitud de la Mei narrada en un compte enrere de cent vuitanta-cinc dies. L’altre factor a destacar és el seu estil, la prosa viva i el joc psicològic que eleva la qualitat literària del llibre a cotes altes. Sense filtres, podem afirmar que, prenent com a referència el llenguatge de la identitat femenina de Mercè Rodoreda i del ruralisme i la feminitat violenta de Víctor Català, l’autora de Sola els supera i, per què no, els actualitza.

Sola és la història d’aquest aproximat mig any (d’abril a novembre) de la vida de la Mei, una filòloga barcelonina de quaranta-dos anys que sap que "la realitat no descompta". Després que l’acomiadin de la feina a l’editorial i que decideixi posar quilòmetres amb la seva parella, s’instal·la en un mas familiar al mig del bosc de Sorrius —el seu "santuari de treball"— per estar sola i per escriure la seva novel·la protagonitzada per la Mila. Quan arriba s’ha d’espolsar els records que se li tiren al damunt dins aquella casa morta que ella haurà de ressuscitar. Atacada per un vertigen vital i conscient que el cos se li ha fet petit per a tanta ànima, observa els objectes del mas amb els records que porten incrustats, trepitja camins de terra per prendre consciència de cada passa, viu sense pressa entre "falgueres que em llepaven els genolls", i sap que el temps es volatilitza i ens desapareix als nassos.

La innocència i la malícia del context rural

Carlota Gurt construeix la protagonista amb tot detall a nivell psicològic, però també es dedica als secundaris, a la barreja d’innocència i malícia del context rural, i al paisatge, un protagonista més. Amb una acció ben dosificada per mantenir l’expectativa i una escriptura segura i consistent de llenguatge rutilant, l’autora dansa per la identitat de la Mei, de l’autodestrucció fins a la reconstrucció, de la crònica del naufragi a la crònica de la supervivència, de l’abatiment més radical fins a l' animalitat més arrelada, tant que la pot arribar a convertir en llegenda local: "No la saps, la llegenda de la folla?" Entremig, les preguntes existencials se li apiloten a dins, els precipicis no es poden evitar, però al mateix temps l’oïda se li agusa amb la sensació de perill i la mirada interior d’escriptora (d’artista, per tant) li dona algunes de les respostes a les filtracions de la solitud més enllà del seu primer model d’escriptura: Solitud, de Víctor Català, de la qual la Mei, de mica en mica, s’allunya.

Sola és un relat molt punyent que es llegeix amb inquietud i certa incomoditat. Interpel·la el lector sense filtres ni floritures. La solitud com a estat que transforma. Sempre hi ha un abans i un després de l’aïllament. La Mei ja era una dona a la deriva, però Carlota Gurt la sap construir com un personatge rodó a través de la primera persona narrativa i del detallisme psicològic a què la sotmet. Com en una operació quirúrgica, delicada i precisa, la plasticitat i la potència simbòlica fan del relat una rara avis en maduresa. Amb punts en comú amb Cavalcarem tota la nit, i escrita simultàniament a aquest recull de contes.

Sola és l’obra mestra d’una Carlota Gurt que ha apujat tant el llistó que els seus contemporanis la trigaran a oblidar. Escriure una crònica de la solitud, una suma de solituds, quasi de manera científica, amb ingredients psicoanalítics complexos i escenes realment crues, i tenir la capacitat de fer-ho amb una llengua viva gens refistolada té molt de valor.

Recull critica diari Ara.

Ara llegim

DIA MUNDIAL DE LA POESIA , 21 DE MARÇ 2025 - FACTORIA CREATIVA DISSABTE 22 DE MARÇ 2025

 

L’any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). Per celebrar ho, des de l’any 2008 la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco promocionen aquesta celebració com a la resta d’Europa i del món amb l’elecció d’un poeta i un seu poema per a l’ocasió.

. Enguany dins divuitena edició del DMP, la ILC ha escollit el poema “Desamor” de Josep M. Llompart, de qui enguany commemorem el centenari del naixement.

© de la fotografia: Xesc Amengual Barceló. Arxiu fotogràfic Josep M. Llompart. Fundació Mallorca Literària 

Josep M. Llompart (Palma, 23 de maig de 1925 – 28 de gener de 1993) va ser un dels poetes, prosistes, traductors, editors, professors, crítics literaris i activistes culturals més destacats de la segona meitat del segle XX.

Dels seus primers anys de vida a Galícia Llompart va extreure vivències que l’acompanyarien sempre, així com un interès que el duria a traduir. Així varen néixer els treballs Quinze poetes gallecs, Poesia galaico-portuguesa, Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna o Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro.

Josep M. Llompart sempre va tenir temps per a l’articulisme i la crítica literària, d’aquí la seva col·laboració amb publicacions com Raixa, Vida Nova, Diario de Mallorca, Última Hora, Cap d'Any o Papeles de Son Armadans. Els seus reculls Els nostres escriptors o El llac i la flama són encara d’absoluta referència.

Va treballar com a assessor de l’Editorial Moll, des d’on va difondre obres importants, i va ser també un professor respectat per les seves classes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i a la Universitat de les Illes Balears.

Com a persona implicada cívicament, va intervenir en moltes activitats d’oposició a la dictadura i al règim franquista. Va participar en la fundació de l’Obra Cultural Balear, entitat de la qual va ser president des del 1978 fins al 1986. Entre el 1983 i el 1987 va presidir l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i el 1985 va ser nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1990, va passar a ser el president de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans i també va dedicar energies a representar el PEN Català a les Illes Balears.

El gènere que va conrear amb més dedicació va ser el de la poesia, i és per aquest motiu que, amb llibres reconeguts pel públic i per la crítica com Poemes de Mondragó, Mandràgola, Jerusalem o Spiritual, Josep M. Llompart va aconseguir versos singulars en una de les trajectòries més sòlides de la generació dels cinquanta.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2025

 Desamor

 Com si de cop abolissin

el fonoll de l’estiu, la raconada

que cobegen ones

agitadíssimes;

com si de cop

prohibissin l’Óssa Menor,

les taronges,

el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;

com si sense avisar

els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;

com si les campanes

 es neguessin a repicar, com si la barca

 ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;

com si la torre de Pisa

s’ensorrés finalment un cap al tard de flautes;

com si les llàgrimes

ja no poguessin emmelar-te l’esguard,

com si definitivament

et morissis en el cap de cantó de la memòria.

 

Josep M. Llompart

 Poesia completa, 2018

FACTORIA CREATIVA, DIA DE LA POESIA 22 DE MARÇ 2025

A  A la biblioteca Punttic de la Nou de Gaià. Aquest any serà el 16 any que estem inscrites, vaig el lema "1 Poema X 1 Piruleta", enguany la celebració es farà dins les activitats de la Factoria Creativa el dia 22 de març 2025.    

                                                                                                                                                                              

CLUB DE LECTURA, LECTURES REBELS ABRIL 2025

 Solitud (1905), de Caterina Albert, “Víctor Català”    

                                                                                                        

Vida i obra de Caterina Albert (1869-1966)

Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), que signava les seves obres sota el pseudònim Víctor Català, és una de les personalitats més singulars i sorprenents de la cultura catalana contemporània, una de les poques autores amb projecció universal i potser també una de les més mal conegudes, amb una trajectòria humana i intel·lectual més plena de clarobscurs.

Aquesta autora conreà la novel·la modernista que té com a tema principal la lluita entre l’individu i el seu entorn. L’acció se situa en un entorn rural, preferentment a la muntanya que adquireix un valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig d’un ambient físic i social hostil que li impedeix realitzar les seves accions.

És autora d’un ampli conjunt de narracions, enèrgiques i vigoroses i de dues novel·les: la més coneguda és Solitud, una obra de valor universal pel tractament que hi ha de la problemàtica de la dona en conflicte amb el seu entorn i les relacions simbòliques que hi estableix.

La novel·la Solitud apareix fruit d’un encàrrec de la revista Joventut a Caterina Albert, i es publica com a fulletó setmanal entre els anys 1903 i 1905. Aquells fulletons relligats van constituir la primera edició, i l’any 1909 es publica la tercera edició, que serà la definitiva.

El tema és la recerca de la individualitat, i de la possibilitat d’assolir una existència separada i lliure per a la dona. L’estructura de l’obra queda encerclada en el cicle temàtic que suposa el viatge iniciàtic de la protagonista, representat per una pujada i una davallada a la muntanya.

 Qui és Victor Català?

Caterina Albert i Paradís l'Escala, 11 de setembre de 1869 - l'Escala, 27 de gener de 1966, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant. Va formar-se principalment a casa de manera autodidàctica i, per això, rebé una forta influència intel·lectual de la seva àvia materna (Caterina Farrés i Sureda) i de la seva mare. Segons reconeix Albert en una carta, no cursà cap mena d'estudi reglat «per ser la gran» dels germans i per «no poder deixar sols els majors, delicats de salut».

El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja sent gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966. És enterrada al cementiri vell de l'Escala. El seu pseudònim complet era Víctor Català i Montseny, encara que els dibuixos, olis, aquarel·les i escultures que va guardar per a la seva col·lecció privada les va signar amb el seu nom propi de Caterina Albert.

Club de lectura Rebels març 2025

L’altra banda de la muntanya  MINNA SALAMI

Qui és ? Minna Salami (Finlàndia, 1978) és una periodista i escriptora finlandesa d'ascendència nigeriana, implicada en la difusió d'informació sobre temes feministes africans, sobre la diàspora africana i la situació de les dones nigerianes. És autora del blog MsAfropolitan, que edita des del 2010, sobre feminisme des de la perspectiva africana i sobre Àfrica des d'una perspectiva feminista. És membre de la Xarxa Global d'Educadors de la Universitat de Duke, de la Xarxa d'Àfrica i de la Xarxa de Llibres de The Guardian.

Trajectòria

Salami va néixer a Finlàndia el 1978, filla de pare nigerià i mare finlandesa.^[5] Va viure a Nigèria durant la seva joventut abans d'anar a Suècia per fer els estudis superiors. Es va graduar a la Universitat de Lund amb una llicenciatura en Ciències Polítiques, i a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans (SOAS) de la Universitat de Londres. Parla cinc idiomes i actualment resideix a Londres.

Salami també treballa com a consultora per a TVC News, un canal de notícies panafricà. És col·laboradora de l'antologia New Daughters of Africa de 2019, editada per Margaret Busby. 

El 2019, Salami es va unir a Activate Collective un moviment feminista interseccional que busca recaptar diners per a candidates polítiques i dones activistes comunitàries pertanyents a minories. El 2020, Activate Collective va anunciar que finançaria 11 dones que es postularien per a cinc partits diferents a les eleccions locals de cinc regions d'Anglaterra: Londres, Midlands, Nordeste, Nord-oest i Yorkshire i Humber.

Llibre del club de lectura de març, 

L'altra banda de la muntanya

Com veuries el món si no te l'expliqués un home blanc europeuSi durant segles només l’imperialisme i el patriarcat occidental ens han explicat el món, quantes formes valuoses i necessàries d’entendre’l ens han amagat? Què hi ha més enllà del racisme i el masclisme eurocentrisme que ha colonitzat i dominat el planeta? Quin coneixement hi ha a l’altra banda de la muntanya? L’autora del premiat blog MsAfropolitan, Minna Salami, obre aquests interrogants en aquest llibre inspirador que explora qüestions centrals de la nostra societat com ara el feminisme, l’apoderament, el racisme o la descolonització, a més de l’art, la filosofia, la sexualitat, la mitologia africana o la cultura popular.

Una nova i potent veu literària que ens ofereix una
alenada d'esperança en un món en crisi, a partir del diàleg entre la saviesa de les cultures ancestrals i els moviments emancipadors contemporanis.

Si en vols parlar pots vindrà a recollir el llibre a la Biblioteca i el dissabte 29 de març a les 12 del migdia, el podrem comentar i intercanviar opinions. Us esperem!