RECORDEU!
FACI CALOR O FRED EL NOSTRE HORARI D'ATENCIO AL PÚBLIC DE DILLUNS A DIVENDRES DE LES 10.00 H A LES 13,30 H I DE LES 16.00 H A LES 19.00 H.
Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l'exercici dels drets culturals, en l'enfortiment de la capacitat de contribuir lliurement i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l'accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.
El 2019, abans de l'esclat de la pandèmia, la Relatora Especial de les Nacions Unides sobre Drets Culturals, Karima Bennoune, va fer una consulta mundial per identificar els reptes a l'hora d'accedir i utilitzar els espais culturals públics (entenent la seva diversitat i pluralitat, i considerant espais rurals i naturals, reals i virtuals, afectats per diversos graus de privatització), a través de les contribucions de diversos actors a escala global.
L'informe de la Federació Internacional de Biblioteques i les seves Associacions (IFLA, 2019) per a la Relatora va subratllar la importància de les biblioteques com a espais culturals públics ―sovint, les biblioteques són els únics espais interiors d'ús no comercial de lliure accés a les comunitats―, i recordava que diferents marcs legals, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans o les lleis estatals, estableixen que els anomenats "tercers espais" han de proporcionar accés lliure a la informació i recursos per utilitzar-la en un ambient obert, segur i acollidor, a més de protegir el patrimoni cultural de les comunitats.
A Catalunya aquests espais acullen, avui dia, població de perfils molt variats, incloses persones sense llar i migrats, en situació de pobresa i precarietat, entre d'altres, les quals no tenen accés als serveis més bàsics, i aquesta és una realitat compartida arreu del món.El 2017, l'informe resultant de la Conferència Satèl·lit del Grup d'Interès Especial sobre Dones, Informació i Biblioteques ja oferia indicacions sobre la manera com les biblioteques poden ajudar les dones i nenes migrants i refugiades a exercir els seus drets culturals i millorar les seves condicions, facilitant-los l'accés a la informació (sanitària, sexual, econòmica, legal, etc.) i el coneixement (a través de l'accés gratuït a internet, materials de lectura, jocs i altres recursos), i també recollint les seves memòries i documentant les seves experiències per fer realitat la representació ètica i equitativa de les dones en la història, o bé oferint-los asil en situacions de vulnerabilitat i violència (IFLA, 2017).
A més, l'informe apuntava que altres grups com els Serveis bibliotecaris per a persones amb necessitats especials, els Serveis bibliotecaris per a poblacions multiculturals i afers indígenes també donen suport a la promoció, el desenvolupament i el suport de serveis en benefici de grups minoritaris i/o vulnerables i de la societat en conjunt "El valor de les biblioteques i la memòria no escrita d'una generació" publicat a Interacció el setembre de 2018). Aquest tema és, encara, ben present en l'agenda pública local.
.jpg)
